Agents d'IA i MCP: com evitar que una automatització obri una porta de risc

Quan una empresa comença a provar agents d'IA, el primer que impressiona és la comoditat: l'agent pot llegir documents, consultar eines internes, buscar informació, crear tasques o ajudar en processos que abans requerien molts clics. Però justament aquí apareix el canvi important: ja no parlem només d'un xat que respon preguntes, sinó d'un sistema connectat a dades i eines de l'empresa.

El Model Context Protocol, conegut com MCP, és un estàndard obert per connectar aplicacions d'IA amb sistemes externs: fitxers, bases de dades, cercadors, calendaris, eines internes o fluxos de treball. La idea és potent perquè facilita que diferents assistents i agents utilitzin connectors d'una manera més estàndard. Però també vol dir que cada connector passa a formar part de la superfície de risc de l'empresa.

Un informe recent d'OX Security sobre 15.465 servidors MCP publicats posa xifres a un problema que moltes empreses encara no tenen al radar: la governança d'aquests connectors. L'estudi va trobar 5.095 hostnames únics, un 15,6% resolent cap a infraestructura fora dels Estats Units, alguns dominis sense registrar i casos associats a xarxes domèstiques o túnels de consum. La lectura per a una pime catalana no hauria de ser "no facis servir MCP", sinó una de molt més útil: si connectes agents d'IA a l'empresa, has de governar-los com governaries qualsevol infraestructura crítica.

MCP no és només un connector més

En moltes empreses, una integració tradicional passa per informàtica, proveïdors, permisos, contractes i algun tipus de revisió. Amb els agents d'IA, en canvi, és fàcil caure en una adopció molt més informal: algú instal·la un servidor MCP, el connecta a l'assistent, li dona permisos i, si funciona, queda en ús.

El problema és que aquell connector pot tenir accés a informació sensible: documents interns, repositoris de codi, CRM, correu, calendari o dades de clients. Si ningú sap exactament on corre, qui el manté, quin domini utilitza, quins permisos té i quines dades pot enviar fora, la pime queda exposada sense adonar-se'n.

Per això, abans de celebrar que "l'agent ja pot fer coses", convé preguntar-se una cosa més avorrida però molt més important: qui governa la connexió?

Quatre riscos que una pime sí que pot controlar

El primer risc és la residència i el recorregut de les dades. Si un servidor MCP processa informació en una infraestructura que l'empresa no coneix, pot aparèixer un problema de compliment, confidencialitat o confiança amb clients. No cal convertir-ho en paranoia, però sí cal saber on van les dades i sota quines condicions.

El segon risc és el domini o hostname del connector. L'informe d'OX Security destaca hostnames que ja no resolen i fins i tot dominis no registrats. Si un flux de treball continua confiant en un domini abandonat, algú podria registrar-lo i convertir-lo en una via d'atac. Per a una pime, això es tradueix en una pràctica simple: inventariar els connectors i revisar periòdicament que els dominis continuen sent legítims.

El tercer risc són els permisos massa amplis. Un agent que només ha de consultar informació no hauria de poder modificar fitxers, enviar correus o executar accions crítiques. I un permís de tipus "sempre permetre" hauria de ser excepcional, temporal i molt ben justificat.

El quart risc és la manca de traçabilitat. Si l'agent fa una acció, l'empresa hauria de poder respondre: quin connector l'ha executat, amb quin usuari, a quina hora, sobre quines dades i amb quin resultat?

Una política mínima abans de posar agents en producció

No cal començar amb una gran arquitectura de seguretat. Per a moltes pimes, el primer pas és una llista clara:

Quins servidors MCP fem servir?
Qui n'és el responsable intern o proveïdor?
On s'executen i quins dominis utilitzen?
A quines dades i eines tenen accés?
Quines accions poden fer: llegir, escriure, enviar, esborrar, executar?
Quins permisos són temporals i quins són permanents?
On queda registrat què ha fet l'agent?

A partir d'aquí, es poden aplicar tres normes senzilles. Primera: donar el mínim permís necessari. Segona: separar proves de producció. Tercera: revisar periòdicament connectors, dominis i permisos, igual que es revisen usuaris, accessos i aplicacions internes.

La conclusió pràctica

Els agents d'IA poden aportar molt valor a una empresa, sobretot quan deixen de ser una eina aïllada i passen a treballar amb processos reals. Però com més útil és un agent, més important és controlar per on es connecta i què pot fer.

MCP és una peça molt prometedora perquè estandarditza connexions entre IA i sistemes externs. Ara bé, en una empresa no s'hauria de tractar com un experiment invisible, sinó com infraestructura: amb inventari, responsables, permisos, registres i revisió.

Fonts: OX Security, "15,465 MCP Servers. 0 Governance" i documentació oficial del Model Context Protocol.

Si vols revisar quins processos de la teva empresa podrien automatitzar-se amb agents d'IA sense perdre control sobre dades i permisos, a Automatitza.cat t'oferim una primera consulta gratuïta.